La nostra Carme
«Escola Valenciana està trista per la pèrdua d’una amiga i companya, a més de dona referent de la recuperació de la nostra dignitat des del món de la cultura, l’ensenyament i l’activisme social. Carme sempre tenia la flama encesa d’aquelles persones valentes que treballen intensament per millorar el món en què vivim i donar-li una herència de paper, alegria i amistat, a les generacions que vindran després», ha expressat el president de l’entitat cívica, Natxo Badenes, i ha afegit: «Des d’Escola Valenciana manifestem el nostre condol a la família i amics en aquests moments tan dolents».
Avui és un dia trist per la pèrdua d’una amiga i companya, a més de dona referent de la recuperació de la nostra dignitat des del món de la cultura, l’ensenyament i l’activisme social.
Les vides s’empelten unes a les altres per compartir la saba i gaudir juntes de l’existència. Parle en nom d’una organització, Escola Valenciana i la seua Federació d’Associacions per la Llengua, que es va engendrar, fa quasi quaranta anys, fruit del debat de moltes veus, obra del treball de moltes mans, amb un trencaclosques fet de comarques.
Fou un part en família en què Carme, i d’altres, van actuar de comares, com ho farà Carme moltes altres vegades, al llarg d’una vida, dedicada a l’activisme cultural, a l’educació i al redreçament d’un país. Aquest és el llegat que ha deixat en Escola Valenciana: fer-nos el propòsit d’aconseguir que allò que volem siga possible ajuntant moltes voluntats, despertant consciències, sumant esforços, dia a dia, a peu de carrer. En aquest aspecte, mai no podrem satisfer el deute que tenim amb Carme Miquel perquè és un deute farcit de complicitats i d’un mestratge intermitent però continu.
Hem comprovat que el seu tarannà ha estat la síntesi del seu estil de vida pública: com dibuixava un somriure a la boca per véncer les primeres dificultats del diàleg, la seua facilitat per sintonitzar amb els altres, la seua traça innata de traure punta als contratemps, la seua capacitat de convidar tothom a situar-se en el camí compartit… Aquesta lliçó l’hem apresa bé a Escola Valenciana. Gràcies a Carme, sabem que no hem de cavar trinxeres si la nostra tasca és construir realitats al ras, a camp obert, i ponts de convivència que apropen comunitats educatives, pobles i barris, gent diversa, unir paisatges.
Des de l’època en què va entrar el valencià a les escoles i va generar petites transformacions inesperades fora de les aules, a la l’altra banda dels murs, entre les mares i els pares, els iaios i les iaies, el veïnat, els Ajuntaments, a les botigues, a les fàbriques i als despatxos… han passat moltes coses, de bones i de dolentes, però, a poc a poc, la consciència col·lectiva dels valencians i valencianes ha deixat espai perquè, a través de les escletxes, es filtrara la percepció palpable que es pot viure en valencià. Aquesta és el resultat del treball de milers de persones, com Carme Miquel, i de desenes d’organitzacions, com Escola Valenciana. No és una conquesta instantània, s’ha fet d’esperar, però és un fragment de realitat que hem cosit entre totes i tots, al teixit de la història que no para de transcórrer, amb fils de mil colors i textures diferents.
Escola Valenciana i la sua Federació pagarà el deute seguint el rastre en l’aigua, aqueix solc barrejat d’escuma i vents, que ens han deixat persones com la nostra Carme, com els vaixells que desapareixen a l’horitzó, però que saben el seu rumb i naveguen sense por a perdre’s.
Estem convençuts que en eixe horitzó, Carme, Empar, Josep Vicent, i els dos Vicents (Esteve i Marçà) estaran organitzant una nova Coordinadora d’Escola Valenciana.
Que tingues una bona travessia, Carme, a l’altra banda de l’horitzó.
I dir-te que en Escola Valenciana continuarem treballant per ser dignes del teu llegat.
Natxo Badenes Franch
President d’Escola Valenciana
Avui és un dia trist per la pèrdua d’una amiga i companya, a més de dona referent de la recuperació de la nostra dignitat des del món de la cultura, l’ensenyament i l’activisme social.
Us deixem les paraules de Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana:
Avui és un dia trist per la pèrdua d’una amiga i companya, a més de dona referent de la recuperació de la nostra dignitat des del món de la cultura, l’ensenyament i l’activisme social.
Les vides s’empelten unes a les altres per compartir la saba i gaudir juntes de l’existència. Parle en nom d’una organització, Escola Valenciana i la seua Federació d’Associacions per la Llengua, que es va engendrar, fa quasi quaranta anys, fruit del debat de moltes veus, obra del treball de moltes mans, amb un trencaclosques fet de comarques.
Fou un part en família en què Carme, i d’altres, van actuar de comares, com ho farà Carme moltes altres vegades, al llarg d’una vida, dedicada a l’activisme cultural, a l’educació i al redreçament d’un país. Aquest és el llegat que ha deixat en Escola Valenciana: fer-nos el propòsit d’aconseguir que allò que volem siga possible ajuntant moltes voluntats, despertant consciències, sumant esforços, dia a dia, a peu de carrer. En aquest aspecte, mai no podrem satisfer el deute que tenim amb Carme Miquel perquè és un deute farcit de complicitats i d’un mestratge intermitent però continu.
Hem comprovat que el seu tarannà ha estat la síntesi del seu estil de vida pública: com dibuixava un somriure a la boca per véncer les primeres dificultats del diàleg, la seua facilitat per sintonitzar amb els altres, la seua traça innata de traure punta als contratemps, la seua capacitat de convidar tothom a situar-se en el camí compartit… Aquesta lliçó l’hem apresa bé a Escola Valenciana. Gràcies a Carme, sabem que no hem de cavar trinxeres si la nostra tasca és construir realitats al ras, a camp obert, i ponts de convivència que apropen comunitats educatives, pobles i barris, gent diversa, unir paisatges.
Des de l’època en què va entrar el valencià a les escoles i va generar petites transformacions inesperades fora de les aules, a la l’altra banda dels murs, entre les mares i els pares, els iaios i les iaies, el veïnat, els Ajuntaments, a les botigues, a les fàbriques i als despatxos… han passat moltes coses, de bones i de dolentes, però, a poc a poc, la consciència col·lectiva dels valencians i valencianes ha deixat espai perquè, a través de les escletxes, es filtrara la percepció palpable que es pot viure en valencià. Aquesta és el resultat del treball de milers de persones, com Carme Miquel, i de desenes d’organitzacions, com Escola Valenciana. No és una conquesta instantània, s’ha fet d’esperar, però és un fragment de realitat que hem cosit entre totes i tots, al teixit de la història que no para de transcórrer, amb fils de mil colors i textures diferents.
Escola Valenciana i la sua Federació pagarà el deute seguint el rastre en l’aigua, aqueix solc barrejat d’escuma i vents, que ens han deixat persones com la nostra Carme, com els vaixells que desapareixen a l’horitzó, però que saben el seu rumb i naveguen sense por a perdre’s.
Estem convençuts que en eixe horitzó, Carme, Empar, Josep Vicent, i els dos Vicents (Esteve i Marçà) estaran organitzant una nova Coordinadora d’Escola Valenciana.
Que tingues una bona travessia, Carme, a l’altra banda de l’horitzó.
I dir-te que en Escola Valenciana continuarem treballant per ser dignes del teu llegat.
Natxo Badenes Franch
President d’Escola Valenciana
Programa especial de RadioEscola dedicat a Carme Miquel
Articles i notícies
Escola Valenciana convida a visitar la mostra ‘Carme Miquel: Homenatge a una mestra compromesa’
Escola Valenciana promou l’exposició de Carme Miquel que acull el Saló de Cristall de l’Ajuntament de València
Recull de premsa del comiat de Carme Miquel
Des de l’Escola La Masia volem expressar-vos el nostre condol més sincer per la pèrdua de Carme Miquel, mestra de mestres, brillant i tendra escriptora i dona compromesa amb la nostra llengua i el nostre país.
La trajectòria de Carme Miquel l’han convertida per sempre en un referent pedagògic imprescindible per entendre els moviments de renovació pedagògica que suposaren l’inici de l’escola en valencià i de les cooperatives d’ensenyament com La Masia.
En nom de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i en el meu propi volem fer arribar a través seu, a Escola Valenciana, el nostre més sentit condol en aquests moments de profund dolor per la pèrdua de Carme Miquel i Diego.
Ens ha deixat una gran dona compromesa del seu temps i el seu país, gran referent en l’educació pública, de qualitat, en valencià i democràtica.
No tinc cap dubte que la seua absència deixarà un buit impossible d’omplir. El seu record i la seua memòria sempre restarà entre nosaltres
Hem rebut la trista notícia de la mort de Carme Miquel, sens dubte una de les persones que més i millor ha treballat per l’educació valenciana.
En nom meu, i en nom de la nostra comunitat educativa, us faig arribar el meu condol, amb l’estimació més sincera.
La Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord vol expressar el condol per la mort de l’amiga Carme Miquel, mestra i referent de tots nosaltres en la lluita per una escola valenciana, pública, de qualitat, ecologista, feminista i progressista.
Carme Miquel ha estat un exemple a seguir per a la Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord i és per això que aquesta és una gran pèrdua.
Gràcies per tot el que ens has donat, per tot el que ens has ensenyat. Allà on sigues, Carme, que la terra et siga lleu.
Volem acomiadar-nos de Carme amb aquest poema de Vicent Andrés Estellés:
POST-MORTEM
Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,
estic morint-me de tristesa, plore,
pense en tu i et voldria al meu costat:
ara sí que seríem ben feliços.
Tot t’ho perdone, vida meua, tot,
t’ho perdone, ho oblide, res de res,
ara seria el teu amant sol·lícit,
tractaria d’entendre’t, de comprendre’t.
Que em note sol, que toque soledat,
que no puc més, recorde i et recorde,
recorde tot allò que no hem viscut.
Que estic morint-me, que vull viure, que
vull que tornes i prendre’t una mà,
agafar-me a la vida, que m’acabe.
(L’inventari clement, 1955)
Buida i trista es com em trobe front a la pèrdua de Carme Miquel.
Hem de ser fidels al seu llegat com a mestra i activista per la llengua.
Ella ens marca el camí i nosaltres des de l’admiració més sincera el seguirem.
Per sempre Carme Miquel
Ha faltat Carme Miquel, tot un referent de l’escola valenciana. Alguns mestres de valencià, el curs 1983-84, encetàrem la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) amb alguns dels seues llibres, que foren de gran ajuda. Avui l’escola valenciana, i la cultura en general, ha perdut una gran dona, mestra i escriptora.
Aquest humil poema és el meu petit homenatge.
Carme Miquel
El teu mestratge mai ha estat fonedís
tot en català i sense fronteres
sens dubte que fores de les primeres
cridant Escola i Llengua al País!
T’agrada escriure sempre amb mot precís
i vendre Barrets barata rialles,
deixar Vola, Topi! contant històries
vessar l’Aigua en cistella de canyís.
Dius que vols preservar l’imaginari
que és col•lectiu, de tots i llegendari
com també ho és La mel i la fel dels pobles,
i tantes costums, tradicions, cobles.
Tu vindràs de La Nucia, doctora,
sovint de De tot un poquet, escriptora.
Ha estat un plaer haver compartit Escola valenciana, escoles d’estiu, el vostre mestratge..la vostra literatura, però més que res, el teu bon fer ensucrat de somriure. Gràcies, amiga.
Benvolguda Carme, perdre’t ha sigut una notícia molt trista, te n’has anat i has deixat un buit en molts cors… dir-te adéu costa. Vull donar-te les gràcies pel teu treball envers la llengua i la cultura, gràcies per tot el que has fet per l’Escola, pel valencià, per les dones… per tot el futur que ens has regalat.
Mestra valenciana valenta, Carme Miquel: M’acalme a tu… com diu la cançó.
Una abraçada,
Mestra valenciana valenta, Carme Miquel: M’acalme a tu… com diu la cançó.
Una abraçada,
Gran dona i excel·lent mestra. Compromesa amb la llengua i cultura del País Valencià. Ha estat un referent inequívoc per tots els que hem intentat, amb el nostre esforç, engrandir i fer créixer l’escola valenciana (l’escola en valencià). Carme, et mantindrem viva en el record amb l’esperança que el teu exemple seguisca guiant la tasca de moltes generacions d’ensenyants i amb el desig que el teu esforç i passió per l’escola pública i en valencià perdure en el temps i no siga mai “com aigua en cistella”.